ChArLeS cHaPLiN PeR A tOtHoM...

Més enllà de la icona. Repensar Charles Chaplin avui és el nom del cicle que ha tingut per objectiu mantenir viu l’esperit i l’obra del cineasta, la personalitat de Charlot i la seva evolució i essència. El cicle també ha tingut per objectiu destacar el caràcter mediàtic i la proximitat al públic de Chaplin, de la mateixa manera que el compromís social que el cineasta va assumir en molts dels seus films com Temps Moderns (1934) o El gran dictador (1940). Paral·lelament a la faceta d’actor i director de Chaplin, el cicle també ha posat l’accent en la figura humana tot destacant la caça de bruixes i el linxament que va patir l’artista als Estats Units de la mà de McCarthy. El cicle recull el naixement d’aquesta estrella, la trajectòria i el final de la seva carrera mitjançant diverses activitats.

L’exposició Chaplin en imatges consta de més de 300 documents inèdits com fotografies o fragments de films, entre d’altres. Aquesta activitat destaca per la claredat i la fàcil comprensió del vocabulari emprat i dista molt d’una altra exposició oferta pel Caixa Fòrum, Els Prínceps Etruscos, en la qual s’ha de fer un màster per entendre tots els tecnicismes que s’utilitzen. Chaplin en imatges és una exposició molt extensa en què els 50 minuts que dura la visita guiada no són suficients per copsar el significat de cada imatge.

A banda de l’exposició, el cicle ha comptat amb sis conferències de la mà dels especialistes més destacats a nivell nacional i internacional de l’obra de Chaplin. Tots ells fan un repàs dels aspectes més essencials del seu art tot oferint una multiplicitat de facetes a partir de l’expressió corporal, la comicitat, l’atracció visual, l’excentricitat, la poesia, la política i el compromís social. Alguns dels conferenciants més destacats que el cicle ha tingut el plaer de convidar han estat Augusto Sainati, professor de semiòtica de la Universitat Suor Orsola Benincasa de Nàpols, i David Robinson, biògraf de Chaplin. Les conferències van ser brillants, però els interminables torns de preguntes, en molts casos repetitives, van contribuir a donar un regust amarg que motivava a l’abandonament de les xerrades. Fins i tot, en alguns casos els conferenciants feien cara de pensar: si us plau, que ningú més aixequi el braç!

A més a més, els assistents del cicle també han pogut gaudir d’altres activitats complementàries com el visionat del film The kid (1921) amb acompanyament musical, tallers familiars i escolars amb materials didàctics i cafè-tertúlies per a la gent gran. La gran virtut d’aquest cicle és, doncs, el seu esforç per arribar a un públic ampli i heterogeni. Malgrat que el cicle ha estat organitzat per cinèfils no ha estat dirigit a experts en Chaplin, sinó a qualsevol persona que hagi volgut anar més enllà de la icona.

El director i productor de cinema Billy Wilder va declarar una vegada que “en crear a Chaplin, Déu estava en mot bona forma” i que “necessitaria un o dos segles per aconseguir crear un altre geni d’aquesta alçada”. Efectivament, en algunes de les conferències com De Charlot a Chaplin: avantguarda i humanisme ja va quedar clar que cap altra cineasta ha pogut assimilar-se al gran Chaplin i tothom que hagi seguit les activitats del cicle ho haurà pogut constatar per si mateix.