FoToGrAmAs...

És una de les revistes espanyoles de cinema més importants juntament amb Cinemanía. Fotogramas va ser fundada el 1946 de la mà de Antonio Nadal Rodó i el seu actual director és Toni Ulled Nadal. Les opinions dels crítics de Fotogramas són molt tingudes en compte per les distribuïdores cinematogràfiques i els mitjans de comunicació. Cada any tenen lloc els premis Fotogramas de Plata i els Fotogramas en Corto per premiar els curtmetratges del cinema espanyol.

Fotogramas es presenta com la “revista de cinema més venuda i prestigiosa d’Espanya, representant des de fa 60 anys de l’actualitat del setè art als seus espectadors”. La revista compta amb una audiència de 559.000 lectors i una difusió de 10.162 exemplars. La seva periodicitat és mensual, tot i que va ser un setmanari fins l’any 1981, i el seu preu és de 2,70 euros. El format de la revista és de 22,8 cm x 30 cm. El paper de les cobertes és brillant i el paper de la tripa és mat. L’enquadernació és a l’americana. La facturació publicitària de Fotogramas és de 7,5 milions d’euros amb 805 pàgines de publicitat anuals. El públic objectiu de la revista son dones i homes de classe alta i classe mitjana-alta de 20 a 35 anys.

Després de més de 60 anys de vida, la publicació ha evolucionat molt i ara s’ocupa dels nous suports cinematogràfics, com la televisió, el vídeo, Internet i el DVD. La pàgina web de la revista és www.fotogramas.es .

La revista acostuma a tenir 164 pàgines, però és possible que s’abastin les 184 pàgines si la revista fa algun especial sobre un festival o uns premis. De les 164 pàgines originals, entre 50 i 55 pàgines són publicitat. Els percentatges d’ocupació de la publicitat és d’un 40% aproximadament.

El percentatge d’ocupació del text a la revista Fotogramas és del 55% i la imatge té un percentatge d’ocupació del 45%. Aquests percentatges poden variar a favor de la imatge en les entrevistes i reportatges. Així doncs, en aquestes seccions la imatge pot arribar a obtenir un percentatge d’ocupació del 60% i el text, un 40%.

Fotogramas és una de les revistes cinematogràfiques més veteranes en el panorama espanyol. Compta amb col·laboradors habituals molt experienciats i amb molta trajectòria, com Jordi Costa, Esteve Riambau o David Broc. A més a més, la revista disposa de corresponsals a Londres, París, Nova York i Los Ángeles.

L’oferta temàtica de la revista pel que fa a les seccions és molt àmplia i, sobretot, s’han de destacar els reportatges i les entrevistes. Això no obstant, la revista està derivant a seccions sensacionalistes que poc aporten a l’anàlisi del cinema, ja sigui espanyol o estranger. Comparar dos actors per les semblances físiques que puguin tenir, explicar possibles romanços entre personatges del setè art com si fos una revista del cor o analitzar la moda i estil d’una actriu són temes superflus que poc tenen a veure amb una primera línia editorial de Fotogramas com a revista de cinema de qualitat.

Pel que fa al paper de la dona en aquesta revista, s’abusa de la faceta eròtica de la dona. A les entrevistes i reportatges sempre s’utilitzen fotos bastants suggeridores. A més a més, a la secció de Zona Caliente el número de fotografies amb dones despullades és superior al d’homes.

És obvi que Fotogramas compta amb un excel·lent capital humà i, per aquest motiu, la direcció i els caps de secció haurien d’incitar als seus redactors a realitzar una anàlisi de qualitat del cinema i no una anàlisi dels aspectes més morbosos del setè art.