ANY
| 2007 |
DURACIÓ
| 117 min. | |
PAÍS Estats Units
DIRECTOR Tim Burton
GUIÓ John Logan (Obra: Stephen Sondheim, Christopher Bond, Hugh Wheeler)
MÚSICA Stephen Sondheim
FOTOGRAFIA Dariusz Wolski
REPARTIMENT Johnny Depp, Helena Bonham Carter, Sacha Baron Cohen, Alan Rickman, Timothy Spall
PRODUCTORA DreamWorks Pictures / Warner Bros. Pictures
WEB OFICIAL http://www.sweeneytoddmovie.com/
Dirigida per Tim Burton i protagonitzada per Johnny Depp, Helena Bonham Carter, Sacha Baron Cohen, Alan Rickman y Timothy Spall entre d’altres, Sweeney Todd: el barbero diabólico de calle Fleet ha obtingut dos Globus d’Or, al millor actor i a la millor pel·lícula, i un Oscar a la millor direcció d’art.
Es tracta d’un musical basat en l’obra d’Stephen Sondheim i Hugh Wheeler que narra la història del barber Benjamin Barker (Johnny Depp), el qual és empresonat a causa d’una falsa acusació per part del jutje Turpin. L’objectiu real del jutge és quedar-se amb la bonica dona del barber i la seva filla. Després de quinze anys de malson, Barker torna a la seva barberia del carrer Fleet amb la intenció de recuperar a la seva esposa i la seva filla i venjar-se del jutge Turpin. No obstant, descobreix que la seva dona ha mort i que la seva filla viu tancada contra la seva voluntat a la casa del jutge. Mrs Lovett (Helena Bonham Carter) ajudarà en la seva venjança al barber, el qual canviarà el seu nom pel de Sweeney Todd.
No és la primera vegada que Johnny Depp i Tim Burton treballen junts. Ja ho van fer a Eduardo Manostijeras (1990), Ed Wood (1994), Sleepy Hollow (1999), Charlie y la fábrica de chocolate (2005) i La novia cadáver(2005). Tampoc és la primera vegada que el director obté tota mena de lloances pel seu treball. Efectivament, la pel·lícula és brillant pel que fa a la producció i direcció artística, però hi ha certs aspectes a millorar.
Per començar, en cap moment es deixa clar quina és l’acusació per la qual Benjamin Barker és condemnat a passar quinze anys a la presó. Queda una mica inverosímil que la única raó del captiveri sigui que un jutge s’enamorés d’una dona casada i es volgués lliurar del marit de qualsevol forma. Es tracta, doncs, d’un aspecte de l’argument poc meditat i treballat.
En segon lloc i encara que es tracti d’un musical, l’excessiva freqüència d’actuacions musicals resulten una mica cansades per l’espectador. A més a més, el contingut en si de la lletra és massa repetitiu i fa que el desenvolupament de la trama, bastant previsible d’altra banda, sigui encara més lent arribant a gairebé dues hores de film.
Per últim i des del meu punt de vista, el final defrauda una mica a l’espectador. Després de dues hores d’observació de les lentes gestes de Barker per aconseguir la seva venjança, la impaciència del barber li jugarà una mala passada que deixa un regust amarg a l’espectador. A més, la història paral·lela de la seva filla amb un jove pretendent queda oblidada en el film sense que l’espectador arribi a saber ben bé com acaba.
En definitiva, Sweeney Todd: el barbero diabólico de calle Fleet ha estat una obra molt ben rebuda tant per la crítica nord-americana com per l’espanyola, però potser li falta una mica d’acció i els números musicals allarguen excessivament una trama que, d’altra banda, és massa simple com per abusar del temps real que dura el seu desenvolupament.
3 comentarios:
La veritat és que gairebé tothom queda una mica decebut amb aquesta pel·lícula, però s'ha de tenir en compte que una pel·lícula fluixa de Tim Burton és com una pel·lícula bona d'alguns altres. I també s'ha de dir que els actors estan més que bé!! I les cançons també! Jo és que crec que després d'haver-hi reflexionat durant uns mesos, m'ha acabat agradant.
Fins demà!
la veritat és que és completament decebedora... quant potencial tirat a la bassa...
però sí que té raó la Maria Àngela: millor una mala pel·lícula de Tim Burton o de Woody Allen o de Jeunet, que 25 de potables (perquè bones són força improbables) de Bruckheimer, Shumacher...
fins dilluns!
Sé que comento bastant tard aquesta entrada, però ha sigut ara remenant per aquí que l'he trobada. Doncs sincerament, a mi em va agradar. Coneixia tot just quatre coses de l'obra, i em va sorprendre i impactar força. Vaig trobar (com ja ha dit la Maria Àngela), que els dos actors protagonistes estan increïbles, i a mi no se'm van fer llargues les interpretacions musicals doncs com bé dius... és un musical.
Sobre el que dius de per què empresonen a en Todd... Home, no hi surt per quin crim concret el condemnen, però sí es veu el judici d'un nen que no ha fet res, i l'acusen per tot allò que els ve de gust... així que ja pots comptar.
No sé... potser sí que hi ha massa reiteració en quant a les cançons... però és que és una adaptació d'una obra de teatre de la qual ja n'han extret algunes cançons... Suposo que en realitat la teva crítica va dirigida al musical (que lamentablement no he/hem vist) i no pas a la pel·lícula.
I com a últim apunt personal... si de Tim Burton es tracta... em va decebre molt més La novia cadáver, mira... sóc així! =P
Ens veiem dimarts!
Publicar un comentario