CriMs PeRFeCTeS?

Sé que Los crímenes de Oxford no és precisament una estrena, però volia expressar la meva opinió sobre aquesta pel·lícula en el meu blog. Sobretot, perquè molts crítics com per exemple Carlos Boyero, del diari El País, han quedat sorpresos per aquest últim treball del director Álex de la Iglesia. Molts dels seguidors d’aquest director no han reconegut en Los Crímenes de Oxford, vuitè projecte per a la gran pantalla i segon internacional després de Perdida Durango, el seu segell d’origen.

Los crímenes de Oxford està basada en la novel·la de Guillermo Martínez, Crímenes imperceptibles. El film explica la història d’un estudiant nord-americà anomenat Martin (Elijah Wood) que va a estudiar a Oxford perquè vol que el prestigiós professor Arthur Seldom (John Hurt) dirigeixi la seva tesi matemàtica. En Martin viu amb una noia jove, un tant estranya, i la mare d’aquesta (Julie Cox), viuda d’un dels matemàtics que va desxifrar el Codi Enigma de la Segona Guerra Mundial i amiga del professor Seldom. La tesi del Martin passa a un segon pla en el moment en què ell i el professor troben a la pobre viuda morta a casa seva, després que Seldom rebés una nota advertint que aquest assassinat era el primer d’una llarga llista. D’aquesta manera, en Martin i el professor s’inicien en una investigació per saber qui està darrera d’aquests assassinats utilitzant codis matemàtics. Així, en Martin també coneix a una bonica infermera protagonitzada per Leonor Watling.

Pel que fa al treball del director, molts dels seguidors incondicionals d’Álex de la Iglesia han trobat a faltar l’humor cínic que l’ha caracteritzat en films anteriors com La comunidad o El día de la bestia. Això, com tot en aquesta vida, és relatiu. Així, aquells qui vagin a veure Los Crímenes de Oxford sense saber gaire de l’imaginari del director ni de la seva trajectòria sortiran satisfets del seu darrer treball. No obstant, els fans del director és possible que surtin confosos en no reconèixer en aquesta última pel·lícula els codis i la tècnica d’Álex de la Iglesia.

En referència als actors, malgrat que no ho creia possible, la interpretació d’Elijah Wood va fer possible que no el veiés com un hobbit. John Hurt aporta la maduresa com a actor al film i no es pot dir el mateix de Leonor Watling. L’actriu interpreta un paper bastant mediocre en què se la utilitza com a icona sexual més que una altra cosa. Des del primer moment que surt en pantalla s’intenta potenciar la sensualitat de l’actriu, ja sigui lluint roba estreta, cuinant espaguetis gairebé despullada o fent l’amor amb el Martin. L’espectador està més atent als enormes pits de la Watling que a la trama de la pel·lícula. Tampoc ajuda gaire als espectadors espanyols el fet que Leonor Watling estigui doblada amb la veu de Phoebe, una de les protagonistes de la sèrie Friends. La veu real de l’actiu hauria donat, sens dubte, més consistència al seu paper. Julie Cox té un paper secundari al film, però interpreta majestuosament a una dona gran un tant desequilibrada i malalta.

Los crímenes de Oxford permet passar una bona estona d’intriga on deixar-se endur per la lògica matemàtica de la mà del professor Seldom i del Martin, sent espectador, d’aquesta manera, d’una espècie de duel intel·lectual més que d’una investigació d’assassinats en sèrie. Em quedo amb una frase que resumeix bé el film: “El crimen perfecto no es aquél que queda sin resolver, sino el que se resuelve con un falso culpable”.

Titol: Los crímenes de Oxford
Director: Álex de La Iglesia
Intèrprets: Elijah Wood, John Hurt, Leonor Watling, Julie Cox, Anna Massey, Alex Cox, Dominique Pinon, Jim Carter
Gènere: Intriga
Durada: 110 minuts
País: Espanya, Regne Unit, França

Any: 2008