ArT aMb MoLt MaL gUsT...

Què és el Kitsch? Sincerament, jo no n’havia sentit a parlar fins dilluns passat a la classe de periodisme cultural. El Kitsch defineix a un tipus d’art considerat una mera còpia d’un estil ja existent. També hi ha experts que utilitzen aquest terme per referir-se a un estil passat de moda o de mal gust.

El Kitsch no pretén assemblar-se a l’art o a la cultura oficial. Al contrari, la intenció estètica d’aquest estil és diferenciar-se’n. Alguns autors com Theodor Adorno, representant de l’Escola de Frankfurt, han considerat aquest tipus d’art com un perill per la cultura perquè era formalment incoherent i només servia per donar a la gent alguna cosa per mirar. És més, per Adorno el Kitsch era una paròdia de la consciència estètica.

El Kitsch ha permès democratitzar l’art, cosa que també ha comportat que la gent consideri que gairebé tot avui en dia és art. Les manifestacions artístiques s’han tornat superficials i moltes vegades tenen mal gust. És el cas del fragment de la pel·lícula d’Amodóvar Pepi, Lucy, Bom y otras chicas del montón, visionat a classe, en què es veu a una jove Alaska pixant a sobre d’una pobra dona a qui sembla agradar-li aquesta escena escatològica. Encara no us escandalitzeu, hi ha molt més. La seqüència següent mostra a Alaska donant-li un moc acabat de sortir del forn a la mateixa dona, la qual se’l menja sense fer gaires miraments.

Pedro Almodóvar és un dels més grans representants espanyols del Kitsch i no dubta en afirmar: "Amaba mucho el Kitsch, y era natural incluirlo en mis películas. Los objetos y decoraciones kitsch servían para definir mis gustos y mis personajes". No considero que el Kitsch sigui un art ni molt menys (almenys no el Kitsch d’Almodóvar), però sí cultura. Evidentment, és una cultura que arriba a tothom, però és una expressió feta amb molt mal gust. La intenció d’Amodóvar és trencar amb el cinema tradicional espanyol i incloure escenes que escandalitzin perquè la gent no està acostumada a veure-les a la gran pantalla. En el fons, el que fa aquest autor és donar al públic allò que vol: escenes íntimes i morboses.

Per la meva banda, només diré que el Kitsch d’Almodóvar té molt mal gust. Aquí us deixo amb una petita mostra perquè jutgeu per vosaltres mateixos.