...CULTURA ÉS ALLÒ QUE QUEDA DESPRÉS D'HAVER OBLIDAT ALLÒ QUE ES VA APRENDRE...
André Maurois



miércoles, 5 de marzo de 2008

L'ArT dE LeS ViViAnS...

Henry Darger (1892-1973) és un dels màxims exponents de l’art marginal. No va tenir precisament una vida fàcil: la seva mare va morir quan ell tenia quatre anys, mai va conèixer a la seva germana i el seu pare el va internar en un orfenat quan ja no va poder fer-se càrrec del seu fill. Posteriorment, Darger va ser ingressat en un psiquiàtric, del qual es va escapar als setze anys.

D’aquesta manera, l’artista va començar a realitzar dibuixos i activitats manuals per poder subsistir amb la seva venda. Darger es va anar convertint en un personatge estrambòtic, assistint a missa cinc vegades al dia, col·leccionant escombraries del carrer i tenint com a únic amic a William Shloder, el qual volia formar amb Darger una Societat Protectora de Nens.

Darger vivia sol i els seus llogaters van ser qui descobriren l’obra secreta de l’artista i qui ajudessin a la difusió de la mateixa. Així, Darger no és només una referència de l’art marginal, sinó que fins i tot l’American Folk Museum va inaugurar l’any 2002 un Centre d’Estudis Henry Darger.

Darger es va allunyar d’això que anomenem cultura oficial i va desenvolupar la seva obra totalment al marge de qualsevol tipus d’institució artística. L’obra de l’artista és una mostra del seu propi món interior, dels seus sentiments i pensaments més profunds. Les il·lustracions de l’autor estaven fetes amb retalls de revistes i llibres i en elles s’hi posa especial èmfasi en l’ús del color. Això queda reflectit en la seva obra La Història de les Vivians, la qual simbolitza un planeta que orbita al costat de la Terra i poblat per habitants catòlics. Les Vivians són set princeses que es subleven contra el règim d’esclavitud infantil imposat. Els nens lluiten amb armes contra els seus enemics, però moren en combat després de ser torturats. Aquestes tortures i batalles poden haver estat inspirades en la història cristiana. Un altre fet estrany de la seva obra és que les figures femenines estan dibuixades amb òrgans sexuals masculins.

A la pregunta feta a classe sobre si considerava art o no la manifestació de Darger, vaig dir que no tot aclarint que em calien més coneixements sobre el tema. Pensava que es tractava d’una obra morbosa. Tot al contrari. Aprofundir sobre la vida d’aquest autor i la seva obra m’ha servit per adonar-me de la riquesa de la mateixa. L’obra de Darger és la representació dels episodis més cruels de la seva vida, dels abusos que va patir de petit a l’orfenat. El patiment dels nens és el seu propi patiment. A La Història de les Vivians s’evidencia els estats mentals de l’autor, el seu món interior. Potser Darger no va tenir contacte amb les elits culturals de la seva època ni va comptar amb gaires recursos per realitzar la seva obra, però precisament és aquí on rau la importància i la vàlua de les seves manifestacions culturals. L’art marginal no té per què tenir una consideració inferior a l’art oficial.

1 comentario:

Clara dijo...

Aline,

em sembla molt interessant el que expliques d'aquest artista gairebé anònim.

Al veure el vídeo, sobta bastant conèixer l'existència de persones com aquesta que moren guardant mons secrets tan sorprenents com el de Darger.

En certa manera, la història em va recordar la del "mokumentary" aquell que vam veure a primer de carrera: "Forgotten Silver. La verdadera historia del cine" de Peter Jackson. Encara que ja en coneixem la veritat, el relat de la història no deixa de fascinar.

I això fa pensar en la complexitat humana: ¿quantes vides com aquesta encara es guarden en l'anonimat?

Segurament, és millor així: lluny de la fama mundial que moltes vegades no fa més que trencar la màgia d'allò que és especial...