Marina i Lidia Gazzo són dues germanes hereves de l’Agència Europa, fundada l’any 1953 pel seu pare, Emmanuel Gazzo, i Ferdinando Riccardi. L’Agència Europa ha estat guardonada aquest any per l’Associació de Periodistes Europeus i la seva presidenta, la periodista i corresponsal Teresa Carreras, ha estat l’encarregada de donar el premi a les germanes Gazzo.
L’Agència Europa és una empresa familiar que es va establir primerament a Luxemburg i després es va traslladar a Brussel·les cap als anys 60. El butlletí de l’Agència, Europe Daily Bulletin, s’escriu en francès i posteriorment es traduït a l’anglès i a l’italià. Actualment, els lectors poden llegir el butlletí en paper o en la versió electrònica. El butlletí intenta donar una cobertura global dels 27 països membres de la Unió Europea. Segons Teresa Carreras, l’èxit de l’Agència Europa es troba en què “darrere d’aquest projecte professional hi ha un gran projecte empresarial”.
Segons Lidia i Marina Gazzo, en les últimes dècades hi ha hagut un canvi en la informació motivat per les pròpies institucions arran de l’aparició de la figura del portaveu i de la multiplicació de funcionaris. Això ha fet que la informació sigui molt tècnica i que el periodista necessiti un temps per adaptar-se al nou mètode.
Els lectors del Europe Daily Bulletin es caracteritzen per estar interessats en els detalls de l’activitat de la Unió Europea i, per aquest motiu, la informació donada per l’Agència Europa és molt precisa. Es diferencia molt la informació de la opinió i es publiquen editorials quatre vegades a la setmana, fet molt valorat pels lectors. De fet, alguns experts consideren que l’Agència Europa és l’inici de la creació d’una opinió pública europea i aquest és precisament el compromís de les germanes Gazzo. En tots els editorials del butlletí hi ha un component de memòria història per tal que els lectors puguin analitzar millor la realitat. Marina i Lidia Gazzo destaquen, sobretot, la independència de la seva agència gràcies al finançament propi.
El treball de l’Agència Europea no és gens fàcil. La multiplicitat de les fonts és un fet positiu, però a vegades la pluralitat de visions que aporten els estats membre de la UE dóna la sensació de què es parla d’una Europa diferent. Els periodistes han d’informar de les noves adhesions a la UE i això significa un augment dels actors a cobrir, sense prejudicis i entenent les seves posicions. Les germanes Gazzo comentaven a la conferència en pla anecdòtic que quan entren nous membres als grups polítics del Parlament Europeu, sovint els periodistes no saben pronunciar o escriure bé els seus noms i, fins i tot, a vegades confonen a les persones de sexe (no saben si es tracta d’un home o d’una dona pel nom). Malgrat que la majoria de les fonts de l’Agència Europea són institucionals i oficials, també s’aposta pel periodisme d’investigació.
Per tot això que explico sembla gairebé inabastable treballar en el projecte de Marina i Lidia Gazzo. No obstant, les germanes declaren no demanar experiència als seus periodistes, però sí un gran coneixement d’idiomes, economia i dret constitucional. I és que per entendre l’aparell de la UE fa falta saber molt més a banda de teories de la comunicació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario