Avui a dos quarts d’una del migdia ha tingut lloc en la Sala de Juntes de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB una altra conferència de les Jornades de Periodisme Cultural i Humanitats 2008. La xerrada es titulava Barcelona, capital editorial i ha estat moderada per David Barba, professor de Periodisme i Humanitats de la UAB. Els convidats han estat Sergio Vila-Sanjuán (coordinador del suplement Cultura/s de La Vanguardia), Enrique Murillo (director del màster d’Edició de la UAB) i Glòria Gutiérrez (directora de l’agència literària Carmen Balcells).
Després de les típiques presentacions, David Barba ha llançat una pregunta: “Perquè Barcelona i no Madrid? Vila-Sanjuán ha argumentat que Barcelona té una relació ininterrompuda d’edició de llibres des de fa 500 o potser 1.000 anys. Primer van ser els llibres en llatí, després en català i després en castellà, fet que junt amb la creació de les primeres indústries editorials com Salvat i Espasa va fer de Barcelona una ciutat editora de referència per Hispanoamèrica. Glòria Gutiérrez ha coincidit amb Vila-Sanjuán en què malgrat que Barcelona i Madrid sempre han competit, la capital espanyola lidera pel que fa als llibres de text i Barcelona guanya en competència intel·lectual. En la seva primera intervenció, Enrique Murillo també ha volgut destacar que “el teixit humà de l’edició està a Barcelona”.
Murillo ha volgut, sobretot, deixar clar que l’edició és un art i un negoci on la persona i la seva intuïció són imprescindibles, ja que l’edició no és una ciència. En referència al periodisme, Vila-Sanjuán ha comentat que la premsa cultural és una creació de la democràcia, ja que durant el franquisme els diaris no tenien una secció cultural diària ni periodistes especialitzats en cultura. Entre els anys 1975 i 1985 l’Estat es va convertir en un estat cultural. Els suplements culturals van agafar en un primer moment un to elitista. Més tard, es va decidir canviar aquest to per arribar al gran públic.
Enrique Murillo creu que actualment ens trobem en un “moment preciós” de la indústria editorial. La tirada inicial d’un llibre és de 3.000 exemplars i acostumen a vendre’s uns 1.000 exemplars. Murillo explica que de l’última novel·la de Carlos Ruiz Zafón, El juego del ángel, s’han venut un milió d’exemplars i s’han reimprès uns 300.000 exemplars més. En aquest sentit, Glòria Gutiérrez ha discrepat totalment amb Murillo i creu que en lloc d’un moment preciós es tracta d’un “moment extrem i delicat” en què els llibres dels escriptors consagrats es venen molt i en què els llibres dels escriptors menys coneguts no es venen res perquè no troben el seu espai entre el públic. A més, la directora de l’agència literària Carmen Balcells creu que “s’ha de lluitar contra la massificació de la lectura”. Segons ella, ha crescut el nombre de lectors, però tots ells llegeixen el mateix i “això no és bo per a la diversitat ni per a la formació dels lectors”. Segons Vila-Sanjuán, Espanya ha millorat moltíssim els seus índexs de lectura i, tot i que no s’arriba al nivell suec, s’ha arribat al 50% de lectors “correctes”. L’augment de les biblioteques ha tingut una especial incidència en aquest sentit.
Per acabar, m’agradaria recordar algunes de les paraules d’Enrique Murillo. Segons ell, un bon llibre té la capacitat de canviar el món i de no deixar un buit quan s’acaba, ja que un llibre ens condueix cap a un altre llibre. El millor de tot això és que avui dia tenim la sort de disposar, tal i com diu Murillo, de grans obres per vuit euros.
No hay comentarios:
Publicar un comentario