
Azúa també té una posició molt crítica quant a la unió de democràcia i cultura, ja que creu que aquesta unió pot produir desequilibris. A més a més, l’Estat pot utilitzar les seves polítiques culturals com un mecanisme per manipular i controlar a la societat, societat entesa per Azúa com una massa. Aquest autor fins i tot s’atreveix a afirmar que hi ha una espècie de conspiració per estendre els fenòmens culturals i el control de l’Estat.
En el seu article, Félix Azúa també ataca a la mercantilització de la cultura i està en contra dels beneficis econòmics que els empresaris obtenen amb aquesta transacció. Ataca les subvencions, el cinema català i la protecció a la propietat intel·lectual promoguda per l’SGAE. Azúa diferencia entre productes culturals que són mercaderia (el patrimoni nacional, la identitat nacional, etc.) i productes culturals que no són mercaderia, però no especifica quins productes culturals són aquests últims.
Azúa creu que la democràcia cultural ho convertirà tot en mercaderia. Estem d’acord en què en certa manera, la cultura és un negoci subvencionat, però això tampoc és un fet negatiu. La gent demana cada dia més cultura. Així ho demostra el fet que la lectura va créixer un 7% l’any passat, que els màsters han augmentat en un 35% la seva oferta i que els museus de Barcelona van obtenir l’any passat un total de 23 milions de visites.
No hay comentarios:
Publicar un comentario